El text d’Smith tracta les desigualtats que deriven de les diferents feines. Tal i com hem treballat a classe, Smith va fer una obra d’economia general on parlava d’algunes desigualtats econòmiques. Una d’aquestes és la provocada per la qualificació que és sobre el que parla en aquest text. L’autor va distingir entre treball qualificat i ordinari. Les persones que tenen ocupacions que requereixen un procés d’aprenentatge o una titulació tenen un salari més elevat i una major estabilitat laboral. En canvi, les persones que tenen un treball ordinari les divideix en dos subgrups, les ocupacions que no requereixen esforç físic i les que requereixen un determinat esforç físic. Aquest últim subgrup tenen un salari més elevat que no pas l’altre.
En el text, Smith diu que hi ha diferencia en els salaris segons el seu grau d’agradabilitat, senzillesa i baix cost, de confiança que s’hi diposita i de possibilitats d’èxit que té. D’aquesta manera, si és una feina que desagrada i deshonra afecten als beneficis i als salaris per igual. Els sous també varien segons si l’aprenentatge que s’ha de fer és senzill i car o l’oposat. Un últim factor que influeix en el salari és la permanència o la temporalitat d’una feina.
Blaug en el seu article ens mostra una vista panoràmica de les noves tendències en l’economia de l’educació a través d’un recull de totes les crítiques que es fa a la teoria del capital humà de Schultz i Becker. Schultz va posar sobre la taula el paper de l’educació en l’economia i Becker ho va treballar i desenvolupar. Shultz considerava el capital humà, és a dir, l’educació de les persones, com un factor de desenvolupament econòmic dels països. Per aquest motiu considerava molt important que tant els països com les mateixes persones a nivell individual invertissin en l’educació. Becker diu que fins aquell moment l’oferta educativa estava vista com un consum i que s’hauria de veure com una inversió. D’aquesta manera, calcula el cost educatiu, és a dir, el que s’ha d’invertir en l’educació al llarg de la vida d’una persona i els benefici que aquesta rebrà al llarg de la seva vida. El principal problema amb el que es va trobar va ser en la manera de quantificar el capital humà. Això va portar moltes crítiques a la seva teoria.
Blaug en aquest text cita totes aquestes crítiques a la teoria del capital humà a través de les obres de dos autors que són S. Bowles i H. Gintis. Aquests considerene que en la majoria de feines, l’acompliment eficaç depèn de certs trets de la personalitat no cognitius que el sistema educatiu fomenta de manera sistemàtica. D’aquesta manera es crea una correspondència entre el sistema educatiu i l’econòmic capitalista ja que fins als anys 70 no s’havia tingut en compte la dinàmica dels mercats laborals. En canvi, sí s’havien tingut en compte diferents teories:
En quant a les classes sobre Smith, Keynes i Marx m’ha agradat poder obtenir una altra visió a través del llibre diferent a la classe però que va en la mateixa línia i com l’expert economista Galbraith considera que han quedat obsolets i els motius pels quals això ha passat. Malgrat això, el llibre no parla de cap dels tres últims autors que hem estat treballant a classe i que són els relacionables amb aquest últim text.
En el text, Smith diu que hi ha diferencia en els salaris segons el seu grau d’agradabilitat, senzillesa i baix cost, de confiança que s’hi diposita i de possibilitats d’èxit que té. D’aquesta manera, si és una feina que desagrada i deshonra afecten als beneficis i als salaris per igual. Els sous també varien segons si l’aprenentatge que s’ha de fer és senzill i car o l’oposat. Un últim factor que influeix en el salari és la permanència o la temporalitat d’una feina.
Blaug en el seu article ens mostra una vista panoràmica de les noves tendències en l’economia de l’educació a través d’un recull de totes les crítiques que es fa a la teoria del capital humà de Schultz i Becker. Schultz va posar sobre la taula el paper de l’educació en l’economia i Becker ho va treballar i desenvolupar. Shultz considerava el capital humà, és a dir, l’educació de les persones, com un factor de desenvolupament econòmic dels països. Per aquest motiu considerava molt important que tant els països com les mateixes persones a nivell individual invertissin en l’educació. Becker diu que fins aquell moment l’oferta educativa estava vista com un consum i que s’hauria de veure com una inversió. D’aquesta manera, calcula el cost educatiu, és a dir, el que s’ha d’invertir en l’educació al llarg de la vida d’una persona i els benefici que aquesta rebrà al llarg de la seva vida. El principal problema amb el que es va trobar va ser en la manera de quantificar el capital humà. Això va portar moltes crítiques a la seva teoria.
Blaug en aquest text cita totes aquestes crítiques a la teoria del capital humà a través de les obres de dos autors que són S. Bowles i H. Gintis. Aquests considerene que en la majoria de feines, l’acompliment eficaç depèn de certs trets de la personalitat no cognitius que el sistema educatiu fomenta de manera sistemàtica. D’aquesta manera es crea una correspondència entre el sistema educatiu i l’econòmic capitalista ja que fins als anys 70 no s’havia tingut en compte la dinàmica dels mercats laborals. En canvi, sí s’havien tingut en compte diferents teories:
- hipòtesis de selecció: moltes empreses posen com a criteri de selecció tenir un títol universitari. D’aquesta manera s’estalvien diners en el procés de selecció. Les persones que no tenen un títol universitari encara que tinguin molta experiència ja no hi poden optar.
- contracte laboral incomplert: el contracte està basat en un pacte igualitari entre empresari i treballador però que no pot existir, almenys de manera tan específica, ja que el treballador no sap quin nivell li exigiran a la feina. A més, els treballadors estan sotmesos a un control constant, a la promesa de promoció i a l’amenaça d’acomiadament.
- mercats interns: per contractar a algú amb un càrrec important és més senzill promocionar algú que ja està treballant a l’empresa que tingui la titulació adequada i contractar a una persona externa a l’empresa per situar-la a l’esglaó més baix. D’aquesta manera no l’afecta tant econòmicament i es crea un moviment intern a l’empresa.
- segmentació del mercat: el mercat laboral està segmentat per diferents tipus d’empreses i llocs de feina. Depenent de les teves característiques personals i la discriminació estadística tens més possibilitats de sortida que un altre. Aquest fet provoca que el sistema exclogui a un gran nombre de possibles treballadors.
En quant a les classes sobre Smith, Keynes i Marx m’ha agradat poder obtenir una altra visió a través del llibre diferent a la classe però que va en la mateixa línia i com l’expert economista Galbraith considera que han quedat obsolets i els motius pels quals això ha passat. Malgrat això, el llibre no parla de cap dels tres últims autors que hem estat treballant a classe i que són els relacionables amb aquest últim text.
Benvolguda Anna, bon comentari, segueix en aquesta línea.
ResponEliminaÒscar