Aquest text tracta de les conseqüències de la crisis del petroli del 1973 en l’estructura laboral i en el sistema educatiu del nostre país a través d’un estudi que van realitzar de l’economia a Espanya i les demandes universitàries.
Com a conseqüència de la crisi del petroli, l’atur entre les persones de formació universitària per primera vegada en la història comença a augmentar. Aquest fet va crear una gran preocupació entre en les classes mitges i altes. Aquestes creien que si es massificava la universitat seria més difícil trobar feina. En aquell moment es considerava la universitat com a única via visible d’ascens social o de manteniment de l’estatus. Malgrat això en aquells moments la realitat n’era una altra.
La crisi del petroli va estimular el ritme d’expansió universitària. Tal i com diuen els autors, “la universitat” comença a produir un caudal insòlit de titulats justament en el moment en que les corbes de producció econòmica es ralenteixen”. Aquest fet l’explica la participació femenina en totes les branques de la universitat. D’altra banda, també s’explica per la tendència a l’envelliment de la població estudiantil. A més, com a resultat de la crisi, molts joves es van retirar de la població activa per a dedicar-se a estudiar. Com que continuen augmentant els parats, constitueix un incentiu per allargar les carreres. Tot i això, De Miguel i Martin Moreno diuen que la crisis del 1973 afecta a la nomina general però no tant al lloc on que ocupen els titulats universitaris. Principalment afecta als esglaons inferiors de l’escala social.
Segons els autors, el problema de l’atur entre els titulats universitaris va d’acord amb la societat capitalista dependent, amb un sector públic raquític i un sistema educatiu que reforça la desigualtat social. En un sistema capitalista és difícil implantar la planificació educativa i la força de treball i encara ho és més quan una característica del sistema educatiu és que els canvis són lents. Això només es pot solucionar amb un estat d’autonomia real de les universitats.
Els autors fan tot un seguit de recomanacions que van dirigides a les autoritats educatives i que aquestes poden realitzar 3 tipus d’accions:
Ara que tornem a estar en època de crisi s’ha tornat a demostrar la teoria que tenien els autors, les persones que tenen un nivell d’estudis inferior, és a dir, que estan en els esglaons inferiors de l’escala social són els que es veuen més afectats en aquestes situacions.
No m’ha estat possible relacionar aquest tema amb cap apartat del llibre.
Com a conseqüència de la crisi del petroli, l’atur entre les persones de formació universitària per primera vegada en la història comença a augmentar. Aquest fet va crear una gran preocupació entre en les classes mitges i altes. Aquestes creien que si es massificava la universitat seria més difícil trobar feina. En aquell moment es considerava la universitat com a única via visible d’ascens social o de manteniment de l’estatus. Malgrat això en aquells moments la realitat n’era una altra.
La crisi del petroli va estimular el ritme d’expansió universitària. Tal i com diuen els autors, “la universitat” comença a produir un caudal insòlit de titulats justament en el moment en que les corbes de producció econòmica es ralenteixen”. Aquest fet l’explica la participació femenina en totes les branques de la universitat. D’altra banda, també s’explica per la tendència a l’envelliment de la població estudiantil. A més, com a resultat de la crisi, molts joves es van retirar de la població activa per a dedicar-se a estudiar. Com que continuen augmentant els parats, constitueix un incentiu per allargar les carreres. Tot i això, De Miguel i Martin Moreno diuen que la crisis del 1973 afecta a la nomina general però no tant al lloc on que ocupen els titulats universitaris. Principalment afecta als esglaons inferiors de l’escala social.
Segons els autors, el problema de l’atur entre els titulats universitaris va d’acord amb la societat capitalista dependent, amb un sector públic raquític i un sistema educatiu que reforça la desigualtat social. En un sistema capitalista és difícil implantar la planificació educativa i la força de treball i encara ho és més quan una característica del sistema educatiu és que els canvis són lents. Això només es pot solucionar amb un estat d’autonomia real de les universitats.
Els autors fan tot un seguit de recomanacions que van dirigides a les autoritats educatives i que aquestes poden realitzar 3 tipus d’accions:
- Actuar sobre la oferta reorganitzant el sistema d’ensenyança universitària. Com que el nombre d’estudiants superiors era baix pel nostre país i per això és important no estroncar les expectatives de seguir estudiant. D’aquí en va sortir la selectivitat, els mateixos autors la proposen com un “criteri de selectivitat a termini fix” en certes carreres i en els centres més congestionats. També van proposar augmentar 10 vegades el preu de la matrícula però aquest canvi no es va dur a terme.
- Modelar la demanda del sector públic i actuar sobre el sector privat. Els autors consideren que les accions dirigides cap a un sector privat amb prou feines poden excedir els incentius. Aquesta política consideren que també es podria estendre als joves que treballen al sector rural o en activitats de benefici directe a la comunitat.
- Diversificar l’opinió per convèncer al públic de la política que es desitja emprendre. Consideren que la millor ajuda a l’opinió pública seria l’organització d’un servei públic d’orientació educativa i professional amb dependències en tots els centres educatius, que informés al públic i els que donen feina sobre tendències i demandes de feina, reciclatge professional, perspectives de graduació, plans d’estudi, medició d’aptituds...
Ara que tornem a estar en època de crisi s’ha tornat a demostrar la teoria que tenien els autors, les persones que tenen un nivell d’estudis inferior, és a dir, que estan en els esglaons inferiors de l’escala social són els que es veuen més afectats en aquestes situacions.
No m’ha estat possible relacionar aquest tema amb cap apartat del llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada