Comentari de lectura 3: Smith (1976) i Blaug (1996)

El text d’Smith tracta les desigualtats que deriven de les diferents feines. Tal i com hem treballat a classe, Smith va fer una obra d’economia general on parlava d’algunes desigualtats econòmiques. Una d’aquestes és la provocada per la qualificació que és sobre el que parla en aquest text. L’autor va distingir entre treball qualificat i ordinari. Les persones que tenen ocupacions que requereixen un procés d’aprenentatge o una titulació tenen un salari més elevat i una major estabilitat laboral. En canvi, les persones que tenen un treball ordinari les divideix en dos subgrups, les ocupacions que no requereixen esforç físic i les que requereixen un determinat esforç físic. Aquest últim subgrup tenen un salari més elevat que no pas l’altre.

En el text, Smith diu que hi ha diferencia en els salaris segons el seu grau d’agradabilitat, senzillesa i baix cost, de confiança que s’hi diposita i de possibilitats d’èxit que té. D’aquesta manera, si és una feina que desagrada i deshonra afecten als beneficis i als salaris per igual. Els sous també varien segons si l’aprenentatge que s’ha de fer és senzill i car o l’oposat. Un últim factor que influeix en el salari és la permanència o la temporalitat d’una feina.

Blaug en el seu article ens mostra una vista panoràmica de les noves tendències en l’economia de l’educació a través d’un recull de totes les crítiques que es fa a la teoria del capital humà de Schultz i Becker. Schultz va posar sobre la taula el paper de l’educació en l’economia i Becker ho va treballar i desenvolupar. Shultz considerava el capital humà, és a dir, l’educació de les persones, com un factor de desenvolupament econòmic dels països. Per aquest motiu considerava molt important que tant els països com les mateixes persones a nivell individual invertissin en l’educació. Becker diu que fins aquell moment l’oferta educativa estava vista com un consum i que s’hauria de veure com una inversió. D’aquesta manera, calcula el cost educatiu, és a dir, el que s’ha d’invertir en l’educació al llarg de la vida d’una persona i els benefici que aquesta rebrà al llarg de la seva vida. El principal problema amb el que es va trobar va ser en la manera de quantificar el capital humà. Això va portar moltes crítiques a la seva teoria.

Blaug en aquest text cita totes aquestes crítiques a la teoria del capital humà a través de les obres de dos autors que són S. Bowles i H. Gintis. Aquests considerene que en la majoria de feines, l’acompliment eficaç depèn de certs trets de la personalitat no cognitius que el sistema educatiu fomenta de manera sistemàtica. D’aquesta manera es crea una correspondència entre el sistema educatiu i l’econòmic capitalista ja que fins als anys 70 no s’havia tingut en compte la dinàmica dels mercats laborals. En canvi, sí s’havien tingut en compte diferents teories:

• hipòtesis de selecció: moltes empreses posen com a criteri de selecció tenir un títol universitari. D’aquesta manera s’estalvien diners en el procés de selecció. Les persones que no tenen un títol universitari encara que tinguin molta experiència ja no hi poden optar.

• contracte laboral incomplert: el contracte està basat en un pacte igualitari entre empresari i treballador però que no pot existir, almenys de manera tan específica, ja que el treballador no sap quin nivell li exigiran a la feina. A més, els treballadors estan sotmesos a un control constant, a la promesa de promoció i a l’amenaça d’acomiadament.

• mercats interns: per contractar a algú amb un càrrec important és més senzill promocionar algú que ja està treballant a l’empresa que tingui la titulació adequada i contractar a una persona externa a l’empresa per situar-la a l’esglaó més baix. D’aquesta manera no l’afecta tant econòmicament i es crea un moviment intern a l’empresa.

• segmentació del mercat: el mercat laboral està segmentat per diferents tipus d’empreses i llocs de feina. Depenent de les teves característiques personals i la discriminació estadística tens més possibilitats de sortida que un altre. Aquest fet provoca que el sistema exclogui a un gran nombre de possibles treballadors.

En quant a les classes sobre Smith, Keynes i Marx m’ha agradat poder obtenir una altra visió a través del llibre diferent a la classe però que va en la mateixa línia i com l’expert economista Galbraith considera que han quedat obsolets i els motius pels quals això ha passat. Malgrat això, el llibre no parla de cap dels tres últims autors que hem estat treballant a classe i que són els relacionables amb aquest últim text.

Comentari de lectura 2: La universidad, fábrica de parados (De Miguel i Martin Moreno)

Aquest text tracta de les conseqüències de la crisis del petroli del 1973 en l’estructura laboral i en el sistema educatiu del nostre país a través d’un estudi que van realitzar de l’economia a Espanya i les demandes universitàries.

Com a conseqüència de la crisi del petroli, l’atur entre les persones de formació universitària per primera vegada en la història comença a augmentar. Aquest fet va crear una gran preocupació entre en les classes mitges i altes. Aquestes creien que si es massificava la universitat seria més difícil trobar feina. En aquell moment es considerava la universitat com a única via visible d’ascens social o de manteniment de l’estatus. Malgrat això en aquells moments la realitat n’era una altra.

La crisi del petroli va estimular el ritme d’expansió universitària. Tal i com diuen els autors, “la universitat” comença a produir un caudal insòlit de titulats justament en el moment en que les corbes de producció econòmica es ralenteixen”. Aquest fet l’explica la participació femenina en totes les branques de la universitat. D’altra banda, també s’explica per la tendència a l’envelliment de la població estudiantil. A més, com a resultat de la crisi, molts joves es van retirar de la població activa per a dedicar-se a estudiar. Com que continuen augmentant els parats, constitueix un incentiu per allargar les carreres. Tot i això, De Miguel i Martin Moreno diuen que la crisis del 1973 afecta a la nomina general però no tant al lloc on que ocupen els titulats universitaris. Principalment afecta als esglaons inferiors de l’escala social.

Segons els autors, el problema de l’atur entre els titulats universitaris va d’acord amb la societat capitalista dependent, amb un sector públic raquític i un sistema educatiu que reforça la desigualtat social. En un sistema capitalista és difícil implantar la planificació educativa i la força de treball i encara ho és més quan una característica del sistema educatiu és que els canvis són lents. Això només es pot solucionar amb un estat d’autonomia real de les universitats.
Els autors fan tot un seguit de recomanacions que van dirigides a les autoritats educatives i que aquestes poden realitzar 3 tipus d’accions:

• Actuar sobre la oferta reorganitzant el sistema d’ensenyança universitària. Com que el nombre d’estudiants superiors era baix pel nostre país i per això és important no estroncar les expectatives de seguir estudiant. D’aquí en va sortir la selectivitat, els mateixos autors la proposen com un “criteri de selectivitat a termini fix” en certes carreres i en els centres més congestionats. També van proposar augmentar 10 vegades el preu de la matrícula però aquest canvi no es va dur a terme.
• Modelar la demanda del sector públic i actuar sobre el sector privat. Els autors consideren que les accions dirigides cap a un sector privat amb prou feines poden excedir els incentius. Aquesta política consideren que també es podria estendre als joves que treballen al sector rural o en activitats de benefici directe a la comunitat.
• Diversificar l’opinió per convèncer al públic de la política que es desitja emprendre. Consideren que la millor ajuda a l’opinió pública seria l’organització d’un servei públic d’orientació educativa i professional amb dependències en tots els centres educatius, que informés al públic i els que donen feina sobre tendències i demandes de feina, reciclatge professional, perspectives de graduació, plans d’estudi, medició d’aptituds...

Actualment, hi ha dades que demostren que les persones que tenen estudis universitaris cobren més que les que tenen el títol de la ESO. També n’hi ha que quan més alt és el nivell d’estudis que tens, més probabilitats tens de treballar. En el cas de les dones els resultats obtinguts sempre són inferiors als dels homes. Malgrat això, està més que demostrat que el temps que inverteixes en l’estudi és una bona inversió ja que després se’t retorna amb uns ingressos superiors. Considero important dir que les condicions que tenim avui en dia no són les mateixes que tenien els nostres pares ja que ara es cobra una mitjana de mil euros quan abans el sou d’un titulat equivalia a un de superior.

Ara que tornem a estar en època de crisi s’ha tornat a demostrar la teoria que tenien els autors, les persones que tenen un nivell d’estudis inferior, és a dir, que estan en els esglaons inferiors de l’escala social són els que es veuen més afectats en aquestes situacions.

No m’ha estat possible relacionar aquest tema amb cap apartat del llibre.

Lectura 1: L’era de la informació: economia, societat i cultura. (Castells, M. 2003)

Estem en una nova era, en l’era de les noves tecnologies anomenades TIC. Segons l’autor, M. Castells, l’ús de les TIC aporta més feina pels treballadors malgrat que aquests han de tenir un nivell del coneixement d’aquestes més elevant. Aquest fet fa que hi hagi una reestructuració de la societat. Però tal i com diu Castells, l’era de la informació no només afecta a les empreses sinó també a la societat i a la cultura, és a dir, produeix canvis en tot el nostre entorn. A través d’Internet les petites empreses es poden organitzar i unir-se per lluitar enfront les grans empreses però també la població o la societat es pot organitzar mitjançant aquesta nova eina tal i com ha passat amb diverses associacions. Per tant, tota la societat està en xarxa i té una nova forma organitzativa. L’autor també diu que hi ha canvis en el sistema capitalista però només són estructurals i, per tant, no canvien de sistema.
Segons l’autor, l’economia a Estats Units (i la resta de països desenvolupats) hi ha globalització i desigualtat. Aquí fa referència a que pots accedir a qualsevol cosa des de qualsevol lloc del món a través d’Internet (per exemple: pots dirigir la teva empresa de Bangladesh des de Nova York) però crea desigualtats respecte els qui tenen accés i saben utilitzar les TIC i els que no. Aquestes diferències es noten en la nostra societat. D’altra banda, degut a aquesta globalitat de l’economia, l’Estat ja no té tanta força com abans doncs no pot controlar tot el que passa a la xarxa ni els moviments de les empreses. Actualment, el poder està en les xarxes, qui o els qui les sàpiguen controlar més poder tindran.
Castells diu que aquests canvis en la societat i en l’economia podrien convertir la societat en una societat dual. Això vol dir que la societat es dividiria en dos tipus segons la seva educació. Aquesta divisió es faria entre les persones amb una bona educació que tindrien bones condicions de treball i les persones que no poden escollir la seva feina perquè no tenen estudis fent que tindrien baixes condicions laborals.

Parts del programa que em semblen més interessants

Considero que els punts que trobo més interessants de l'assignatura són els següents:

• Els efectes de l’educació sobre els ingressos, l’atur i l’exclusió social perquè com a ciutadà em preocupa i com a educadora penso que pot ser una eina important si volgués fer d'orientadora laboral o treballar amb immigració.
• El finançament en l’educació formal i en la no formal ja que és interessant comparar a què es dediquen més diners, dins de l'educació no formal quins àmbits i els resultats obtinguts.
• La qualitat i la eficiència a l’educació d’adults ja que durant les pràctiques d'educació social vaig estar realitzant el programa d'alfabetització per a dones nou vingudes i considero interessant contrastar la meva experiència.
  

prova

aquest és un comentari de prova